D’aquest extraordinari music ja en vaig parlar en el post:
http://terraxaman.blogspot.com/2008/10/nada-brahma_11.html
amb motiu de l’explicació del Cant Khoomi, o cant de gola, o cant harmònic.
En aquell post deia: “Un dels fenòmens musicals que més em va impressionar - ja fa una bona colla d’anys -, va ser escoltar els jocs de veus de l’Harmònic Choir, en particular, de l’espectacular disc “Hearing Solar Winds” que avui os ofereixo.
El podeu descarregar aquí:
Es tracta d’un autèntic “best seller” d’allò que per entendre’ns catalogaré de “world music”, un clàssic dins del seu gènere que s’utilitza a totes les acadèmies i centres d’ensenyament del cant Köömi, un dels més difícils i que requereix d’una apurada técnica i control de la respiració. Malgrat l’etiqueta “world music”, és tracta de quelcom inclassificable, amb centenars de milers de còpies venudes arreu del món…”
“David Hykes, nascut l’any 1953 a Nou Méxic (USA) s’interessà ben aviat per la música del Tibet i de Mongòlia. Fundador allà per l’any 1975 del conjunt musical Harmònic Choir, allò que el va captivar i que ha dedicat la seva carrera va ser el cant “Khöömi”, o de gola, en el llenguatge dels pobles de Tuva, d'on és originari, i del que a arribat a ser un virtuós reconegut internacionalment, tant pels seus concerts, recitals i discs, xerrades i conferències, com pels seus seminaris i cursos arreu del món.
Explicat de manera molt senzilla, amb aquesta tècnica, un cantant pot produir dos o més notes a l’hora, una nota fonamental i les seves harmòniques aïlladament, així la veu esdevé una mena de prisma sonor que “refrecteix” el so descomponent-lo en els seves diverses tonalitats. Ja sé que és molt difícil fer-se una idea mental, és fa difícil d’explicar, però ho comprendreu bé si heu escoltat el fragment de l’Harmonic Choir reproduït anteriorment. El cant harmònic permet escoltar dues notes simultàniament, és a dir, produir de forma neta i deliberada un so de base i alhora un so continu o una melodia (en certa manera similar al que es pot assolir fent fregar un got de cristall)”, entre d’altres coses: “El Cant Köömii, per raons tècniques i de dificultat, requereix per part dels seus intèrprets d'una gran dosis de concentració i atenció.En la meva opinió, l’excepcionalitat del cant Khöömi no és deu només als resultats d’un determinat virtuosisme artístic, o d’una especial habilitat tècnica que amb dedicació i paciència hom pot arribar a assolir, sinó que és degut, principalment, a la seva capacitat per transmetre als ocasionals oïdors, una qualitat diguem-ne “espiritual”.
“El mateix David Hykes conscient de la capacitat transcendent d’aquest cant, ens diu: “La Cosmologia contemporània – l’estudi de l’Univers considerat com un tot ordenat- ens parla entre d’altres temes, del moment original de la Creació. Jo proposo que s’anomeni aquest moment inicial com “El Gran So”, doncs l’antic terme Big Bang –la gran explosió- està feta a mida de la imatge de violència i soroll predominants de la nostre cultura. En el moment del Gran So, forces desconegudes van crear l’Univers. El so i la reverberació d’aquella primera nota de la qual l’expansió i ressò no han cessat fins avui, és allò que anomenem la Creació i que els científics anomenen la radiació de fons”.
“David Hykes, nascut l’any 1953 a Nou Méxic (USA) s’interessà ben aviat per la música del Tibet i de Mongòlia. Fundador allà per l’any 1975 del conjunt musical Harmònic Choir, allò que el va captivar i que ha dedicat la seva carrera va ser el cant “Khöömi”, o de gola, en el llenguatge dels pobles de Tuva, d'on és originari, i del que a arribat a ser un virtuós reconegut internacionalment, tant pels seus concerts, recitals i discs, xerrades i conferències, com pels seus seminaris i cursos arreu del món.
Explicat de manera molt senzilla, amb aquesta tècnica, un cantant pot produir dos o més notes a l’hora, una nota fonamental i les seves harmòniques aïlladament, així la veu esdevé una mena de prisma sonor que “refrecteix” el so descomponent-lo en els seves diverses tonalitats. Ja sé que és molt difícil fer-se una idea mental, és fa difícil d’explicar, però ho comprendreu bé si heu escoltat el fragment de l’Harmonic Choir reproduït anteriorment. El cant harmònic permet escoltar dues notes simultàniament, és a dir, produir de forma neta i deliberada un so de base i alhora un so continu o una melodia (en certa manera similar al que es pot assolir fent fregar un got de cristall)”, entre d’altres coses: “El Cant Köömii, per raons tècniques i de dificultat, requereix per part dels seus intèrprets d'una gran dosis de concentració i atenció.En la meva opinió, l’excepcionalitat del cant Khöömi no és deu només als resultats d’un determinat virtuosisme artístic, o d’una especial habilitat tècnica que amb dedicació i paciència hom pot arribar a assolir, sinó que és degut, principalment, a la seva capacitat per transmetre als ocasionals oïdors, una qualitat diguem-ne “espiritual”.
“El mateix David Hykes conscient de la capacitat transcendent d’aquest cant, ens diu: “La Cosmologia contemporània – l’estudi de l’Univers considerat com un tot ordenat- ens parla entre d’altres temes, del moment original de la Creació. Jo proposo que s’anomeni aquest moment inicial com “El Gran So”, doncs l’antic terme Big Bang –la gran explosió- està feta a mida de la imatge de violència i soroll predominants de la nostre cultura. En el moment del Gran So, forces desconegudes van crear l’Univers. El so i la reverberació d’aquella primera nota de la qual l’expansió i ressò no han cessat fins avui, és allò que anomenem la Creació i que els científics anomenen la radiació de fons”.
Podeu veure i escoltar una peça d'aquest disc :
(Per raons tècniques, per a reproduir-lo, haureu de clicar damunt del text Graviti Waves subratllat)
Parlant de la música de David Hykes hi ha qui diu que no és una música per escoltar molta estona, una peça avui, una altre demà i així... certament, no és una música fàcil, ni divertida o amena –per passar una estona -, ni ballable – en el sentit de “disco” o de festa major -, es clar!, però com tot, cal saber-la utilitzar, requereix una determinada actitud per part de l’oïdor. Jo us recomanaria que us possessiu molt còmodes, fins i tot ajaguts al llit, a les fosques o quasi; que tracteu d’escoltar el disc, no amb les orelles – es a dir, com escoltaríem qualsevol altre disc -, sinó amb tot el cos, posant l’atenció per exemple al ventre, concretament uns tres centímetres per sota del melic, allà on les tradicions japoneses situen “hara”, o a qualsevol altre lloc del vostre cos, sempre que us sigui interior, profund.
Parlant de la música de David Hykes hi ha qui diu que no és una música per escoltar molta estona, una peça avui, una altre demà i així... certament, no és una música fàcil, ni divertida o amena –per passar una estona -, ni ballable – en el sentit de “disco” o de festa major -, es clar!, però com tot, cal saber-la utilitzar, requereix una determinada actitud per part de l’oïdor. Jo us recomanaria que us possessiu molt còmodes, fins i tot ajaguts al llit, a les fosques o quasi; que tracteu d’escoltar el disc, no amb les orelles – es a dir, com escoltaríem qualsevol altre disc -, sinó amb tot el cos, posant l’atenció per exemple al ventre, concretament uns tres centímetres per sota del melic, allà on les tradicions japoneses situen “hara”, o a qualsevol altre lloc del vostre cos, sempre que us sigui interior, profund.
A més, si tracteu d’harmonitzar les vostres respiracions amb les dels cantants – sense forçar gens -, els resultats us sorprendran, no només aconseguireu una relaxació intensa, sinó... bé, ja ho descobrireu!... i si m’ho feu saber i ho voleu compartir, doncs millor.
(M'agrada compartir, promoure l'accessibilitat a l'art i a la cultura, però no la pirateria. Descarrega el material que t'ofereixo i si t'agrada compra la versió original per incentivar l'art i els artistes que tan necessitats estan de mitjans per sobreviure. Si algú troba que el contingut d'aquestes descarreges el perjudica que m'ho faci saber i el retiraré immediatament).
